Fa tan sols quinze dies, el fort vent ens va fer desistir d'atacar la Cresta del Medio. Ara, aprofitant la festa de la Diada i abans que el temps empitjori, decidim fer la darrera excursió a alta muntanya de la temporada, i ho tornem a intentar.
Anem a dormir a la Renclusa el divendres a la tarda (no sense solucionar alguns entrebancs d'última hora). El dissabte, 11, festa nacional de Catalunya, ens llevem d'hora, i enfilem la típica romeria cap al Portilló Superior.
 |
| Típica vista de l'Aneto i cresta del Medio des del Portilló Superior |
En trepitjar la neu de la glacera canviem de rumb, i anem a buscar el collado del Medio, que ens donarà fàcil accès a la Cresta que volem fer en estil travessia (començar per una banda i acabar per l'altra).
 |
| La Marta posa la directa al Collado del Medio... |
 |
| ... mentre la romeria travessa la glacera |
El primer cim, fàcil, és el Pico del Medio (3.346 mts), que ja havíem fet al 2006.
 |
| La Marta, al cim del Pico del Medio. Darrera, l'Estasen emblanquinat |
A partir d'aquí la cresta es converteix en un seguit de punxes i punxons que, si volem seguir-los fil per randa, ens portarà molt de temps. Així que decidim seguir les fites que, vessant Corones, ens fan flanquejar uns deu o vint metres per sota la línia de la cresta, fins que arribem a una bretxa on fem un petit rappel.
 |
| Al fons, la Punta d'Astorg |
 |
| Rapel per arribar a la bretxa anterior a la Punta Astorg |
|
 |
| Grimpades |
Un parell de bretxes més, amb grimpades de III i altres rappels ens menen a la Punta d'Astorg, (3.355 mts) tercer cim del Pirineu (mateixa alçada que el Mont Perdut) que deu el seu nom al Comte René d'Astorg, aristócrata i militar francès, qui va ser el primer en escalar-la juntament amb Brulle i Passet, el 9 de juliol de 1901, aviat farà 100 anys !!!
 |
| A cavall de la Punta d'Astorg |
La cresta torna a suavitzar-se per arribar al Pico Maldito (3.350 mts), tresmil número dos-cents per a mi, des d'on una petita baixada fàcil ens col·loca al cim de l'agulla o gendarme Schmidt-Endell (3.335 mts), darrer tresmil de la jornada.
 |
| Al cim del Pico Maldito. L'Aneto al darrera |
Encetem la baixada, i a partir d'aquí la cosa es complica radicalment. Cal desgrimpar seguint fites en direcció al Collado Maldito i amb lleugera tendència a la glacera del Medio.
A més, la neu pols acabada de caure no ajuda gens a baixar per aquest terreny tan vertical, tot està patinós.Cal anar fent una sèrie de ziga-zagues que van enllaçant diverses plataformes mitjançant algunes xemeneies.
 |
| Rapelant per terreny precari |
 |
| Riiiiing... Digui?... Ja hem acabat |
Per sort, quan la cosa es posa xunga de veritat i la tensió creix, apareixen un parell de rappels salvadors de 30 metres que ens dipositen a la glacera sans i estalvis. Ja només resta baixar per la glacera del Medio i afegir-se als ressagats que tornen de l'Aneto.
A la Renclusa, un sopar reconfortant ens refà de l'important esforç: han estat 1.400 metres de desnivell. Hem fet la 3a, la 7a , la 8a i la 9a muntanyes més altes del Pirineu!!!
Anem sumant: jo 201 (me'n falten 11), la Marta 84 (n'hi falten 128). Les xifres no són res més que l'excusa. El que és important és passar-s'ho bé, gaudir i fruir de les activitats en alta muntanya.
Amb això donem la temporada estiuenca de tresmils per acabada. L'any que ve, més.
Hola Joanet,
ResponEliminaJa veig que no pares de fer cims.
Que n'és de bona la vida de l'estudiant, sobretot de juliol a setembre i si ho has aprovat tot!!!.
Apa-li, deixa algun 3000 per l'any vinent.
Records des de les muntanyes!
Vaig fer la cresta al juliol del 85. No recordo que fos necessari cap rapel a la cresta, sempre vàrem anar per dalt del tot. Sí recordo un salt impressionant en un tall de la cresta. La baixada del Maldito la recordo igual. Vàrem fer dos rapels precaris per arribar a la glacera. Fantàstic recorregut.
ResponElimina