Els dies 4, 5 i 6 són els corresponents a la Festa Major de Sabadell. La Marta i jo decidim canviar pregons per ressenyes, castells per gendarmes, trabucaires per desgrimpades i focs artificials per escalades. Així doncs, marxem cap a la Vall d'Oô. Arribem dissabte al matí a les Granges d'Astau i ens sorprenem veure el pàrquing com en els seus millors moments de juliol o agost, i nosaltres que pensàvem estar gairebé sols...
Resulta que fan la festa per la re-inaguració del refugi d'Espingo, i tot és gent amunt i avall vestits amb samarretes vermelles commemoratives. Així és que, si ja la pujada fins al llac d'Oô és tradicionalment concorreguda, avui tindrem companyia fins a dalt de tot, al refugi del Portilló, situat a 2.570 metres d'alçada.
I això no és tot, en acabar de sopar, el geòleg expert en glaceres
Pierre René, pertanyent a l'
Association Moraine, ens ofereix una dissertació sobre l'evolució de les glaceres als Pirineus. Resulta ser una hora i mitja amena, divertida i molt cultural, durant la qual ens posem al dia sobre les particularitats d'una espècie en extinció: les glaceres pirinenques; tot amanit amb anècdotes i dades curioses (sabíeu que hi ha puces a les geleres?, o que aquestes porten farina?, o quan triga un cos en ser transportat des de la rimaia de la Maladeta fins al final de la glacera?). Realment ha valgut la pena escoltar en Pierre, total, demà no ens haurem de llevar gaire d'hora, ja que tenim l'inici de la cresta (Bretxa Mamy) a poc més d'una hora del refugi.
L'endemà, diumenge, ens llevem a les 7h del matí, esmorzem i emprenem tranquil·lament l'aproximació.
Al cap de poc ja som a sota el corredor que, en una petita grimpada, ens porta a la bretxa Mamy. Ens equipem i en un parell de minuts ja som a dalt del primer tresmil de la jornada, la Punta Mamy (3.048 mts). Aquest cim té el seu nom en honor de Jean Mamy, pirineista francès que va descobrir l'accès a la Bretxa Mamy.
 |
| Dalt de la punta Mamy |
 |
| Celebrant el 1r tresmil |
A continuació, en pocs minuts de baixada ens plantem a sobre de la Punta Lacq (3.010 mts). François Lacq fou el primer president de la Federació Francesa d'Esquí.
 |
| 2n tresmil: Punta Lacq |
Després hem de baixar a la bretxa Lacq amb un rappel:
 |
| La Marta, rapelant. |
i continuem per l'aresta, que ara es presenta molt esmolada.
 |
| La cresta, ben esmolada |
A les 12:45 comencem l'escalada del Gendarme Blanc que, tot i no ser un tresmil, ens suposarà les majors dificultats de la jornada. Es tracta d'una agulla que no cal escalar en la seva totalitat. Es parteix d'una còmoda reunió, s'atansa un pitó, i es comença a flanquejar, en diagonal amunt, vessant sud, per unes fissures que permeten col·locar-hi mans, peus i algun friend.
 |
| A l'inici del gendarme |
 |
| Primers passos |
|
 |
| Amunt |
 |
| Preparant el flanqueig |
|
|
|
Un cop superat el gendarme blanc, escalem un mur de 40 metres, amb molt bona presa i possibilitats d'assegurar-se (III). I així s'arriba a la 1a agulla de Lezat.
 |
| 1a agulla de Lezat |
 |
| Mur de 40 metres de III |
Les successives agulles (2a, 3a i 4a) cauen una rere l'altra. Amb alguns passos aeris i un diedre magnífic de III, on els friends entren a dojo.
 |
| Xemeneia d'accés a l'agulla central NW |
La baixada de la quarta i darrera agulla enganxa amb la via normal del Lezat:
 |
| El cim del Lezat és a tocar |
 |
| Al cim de Lezat (3.107 mts) |
Per baixar del Lezat, la Marta s'inventa una via directa, amb dos rapels taquicàrdics.
 |
| Detall de la baixada i els rapels |
Un cop superats aquests dos rapels, la satisfacció és absoluta:
 |
| La Marta, satisfeta després de fer 7 tresmils. Al fons, la cresta. |
|
 |
| Satisfet amb els 6 tresmils de la cresta. |
Amb aquesta cresta arribo a la xifra de 198 tresmils. La Marta, per la seva banda, ja en porta 81.
JA QUEDA MENYS!!!!
