Avui dissabte, 2 d'octubre he volgut acompanyar al Pau i la Marta, i el seu gos, el Mel, a pujar el Puigmal, una muntanya molt coneguda per nosaltres.
Però la gran novetat, aquesta vegada, era la ruta escollida. Havent pujat des de Queralbs, des de Fontalba, des de França i des de Núria, ja només ens quedava fer-ho des de Planoles, aprofitant el recent asfaltatge d'una antiga pista que puja fins a gairebé 2.000 metres d'alçada. Aquesta pista s'agafa a la dreta, just abans d'entrar al poble de Planoles, venint de Ribes.
El Pau i la Marta sincronitzant-se |
L'objectiu: el Puigmal |
L'excursió comença agafant una pista de muntanya ampla, passant una tanca. Al cap de 10 minuts cal trencar a la dreta fins trobar un filat, que seguirem muntanya amunt fins sortir del bosc. Quan el filat s'acaba trobem un petit camí que ens porta directament al Pas dels Lladres, a 2.650 metres d'alçada, deixant el Pic de Dòrria a l'esquerra.
A l'esquerra, el Pas dels Lladres, i al front, els darrers telecadires de l'estació d'esquí Puigmal-Err |
A partir d'aquí, la ruta fa un gir a llevant, i carenejant sense guanyar alçada, s'apropa al Puigmal.
La Marta encarant la carena |
Una vegada sota els peus del gegant, només queden 300 metres per conquerir el cim.
Al cim del Puigmal, 2.913 metres |
Esmorzem, bevem, ens refem i comencem la baixada. Són 1.200 metres que tenim per davant.
La Marta i el Mel comencen a baixar |
En resum, amb aquest itinerari tanquem el cercle del Puigmal. Ja hi hem pujat des de qualsevol dels punts de sortida que el rodegen. Quina serà la següent opció?